L’assemblea oberta inicia el procés participatiu per a definir la IX edició de les Jornades, amb focus en la joventut rural

Una sessió amb 22 participants celebrada divendres 7 de novembre activa el full de ruta d’unes Jornades que encara no tenen data ni format tancats i que es construiran amb metodologies participatives.

La comunitat vinculada a les Jornades va celebrar el passat divendres 7 de novembre una assemblea oberta amb la participació de 22 persones. La trobada va servir per encetar el procés de definició de la novena edició d’aquest espai de debat i acció, que es troba en fase de co-disseny i encara no té data ni format decidits. La voluntat compartida és clara: posar la joventut rural al centre i construir una edició que responga als seus interessos, expectatives i necessitats reals.

Metodologia: format obert i diagnosi prèvia amb joventut diversa

Un dels acords principals fou mantindre obert el format de celebració: la forma final (tallers, taules, laboratoris, sessions mixtes, etc.) es concretarà a partir del que la pròpia joventut considere més adient per a expressar-se i generar una bona diagnosi de les seues trajectòries vitals i decisions.

Per fer-ho possible, el grup va situar com a primer pas la presència efectiva de joves en el procés, cosa que implica un treball previ de diagnosi i reclutament/implicació d’un conjunt representatiu i divers de l’interior rural del país. Aquesta etapa inclourà contacte amb agents locals, xarxes juvenils i espais educatius i cívics, per assegurar pluralitat territorial, de gènere, d’orígens i d’itineraris formatius i laborals.

Continguts: nou eixos per a orientar el debat i l’acció

La sessió va acordar un mínim comú de nou eixos temàtics que serviran per a organitzar taules o grups de treball al llarg del procés participatiu i la celebració de les Jornades:

• Guanyar-se la vida (feina, emprenedoria, condicions i horitzons laborals)
• Cuidar-nos (salut mental i física, cures, xarxes d’ajuda)
• Divertir-nos (oci, cultura, espais i temps propis)
• Aprendre (formació reglada i no formal, orientació, capacitats digitals)
• Moure’ns i veure món (mobilitat quotidiana i connexió exterior)
• Ser de poble (identitat, pertinença, relacions intergeneracionals)
• Informar-se (accés a informació fiable, mitjans i alfabetització mediàtica)
• Canviar les coses / El poble que vull (participació, incidència i polítiques)
• Habitar (habitatge, espais públics, serveis i qualitat de vida)

Aquests ítems funcionaran com a marc de lectura i full de ruta per a l’organització, a la qual cosa s’hi podran afegir qüestions específiques que sorgisquen del diàleg amb els propis joves i el territori.

Context: precarització juvenil i falsos relats d’enfrontament

Abans del debat obert, el professor Artur Aparici va plantejar un marc interpretatiu sobre la situació de la gent jove —no només la joventut rural, sinó el conjunt de la joventut—. Entre les idees subratllades, va destacar que l’avanç del neoliberalisme i la correlativa erosió de l’Estat del benestar han transitat, des de finals dels anys setanta, en paral·lel a una precarització sostinguda de les condicions laborals i vitals de les persones joves.

En aquest context, va alertar de relats que busquen contraposar generacions —joves vs. persones majors— com a maniobra de distracció que desvia el focus de les responsabilitats estructurals del model econòmic. Un paral·lelisme que, va assenyalar, també es pot observar en determinades narratives sobre el despoblament. Per a aprofundir en aquesta lectura crítica, es va compartir amb l’audiència un article de premsa recent.

Properes passes: obertura, escolta i co-disseny

L’organització enceta ara una fase de treball de camp i escolta activa per a implicar joves de l’interior rural en aquesta edició. En les pròximes setmanes es publicaran crides a participació i propostes de calendaris per a sessions de co-disseny, amb l’objectiu de garantir representativitat i convertir les aportacions en decisions sobre el format final i el programa de la IX edició.

El compromís és que les Jornades siguen útils i accionables, amb retorn públic dels resultats i traçabilitat entre allò debatut i allò implementat a escala local i territorial.

Per què aquest procés?

• Perquè cap disseny és neutral: volem que siga la joventut qui marque prioritats i llenguatges.
• Perquè la participació millora la qualitat de les decisions i la legitimitat dels resultats.
• Perquè el coneixement situat (des dels pobles i comarques) és clau per encertar diagnòstics i respostes.

---

Contacte i informació

En breu es difondran els formularis de participació i el calendari de sessions a través dels canals habituals. Si formes part d’un col·lectiu juvenil o ets agent del territori i vols sumar-te des d’ara al procés de co-disseny, estigues atent/a a la pròxima convocatòria.