II Jornades de la Nova Ruralitat

Afirmar la ruralitat —lema de les jornades— és un exercici de coneixement situat. El coneixement no és absolut, ni prístí ni únic. Així ens ho va ensenyar l’avantguarda: sota el seu paraigua vam descobrir que hi havia formes de pensar i de generar coneixement allunyades del classicisme. El coneixement es produeix. Una pregunta no és sinó el mateix contenidor de les seues respostes i, de la mateixa manera, el coneixement està prèviament delimitat pels llocs i les posicions socials de qui el produeix —qui formula les preguntes—. L’aposta del col·lectiu Benlloch ha sigut, precisament, prendre consciència pausadament del «situacionisme» i situar el diagnòstic de la ruralitat fora dels marcs habituals: indagant en els grups, les persones i les activitats inesperades que habiten un món real, encara que difícil de reconéixer pel seu caràcter atípic. Com recordava el professor Oliva a l’inici de la trobada, «cada vegada més, grups inesperats apareixen en llocs també inesperats». Aquesta relativa deslocalització produeix la Nova Ruralitat. (Extracte text de Luis Camarero)